Borriquitos con chándal

Ferlosio deia que les qüestions per les quals s'interessava amb prou feines passaven de "sis o set", i afegia que, "amb el pas dels anys i de les recurrències", algunes acaben obrint canonades de comunicació amb les altres, de manera que no era estrany que aquestes "sis o set" qüestions s'anessin "fonent i reduint". Sens dubte, una és la qüestió de l'ensenyament, és a dir, la manera com cal transmetre el coneixement, les maneres com aquest és adquirit. D'aquesta centralitat ofereixen un testimoni els textos reunits en aquest volum, que comprenen un arc temporal de quatre dècades, les que van del 1972 al 2012. Les idees fortes de Ferlosio quant a l'ensenyament parteixen de la seva convicció que "tota educació és constrictiva", ja que comporta "un procés d'apropiació social del nen pel mitjà". En lloc d'això, el que més aviat correspon és instruir el nen, és a dir, brindar-li l'accés a uns coneixements que, "exempts de tota mena d'orientacions pràctiques i judicis de valor [...] no poden ni deuen, de cap manera, deixar-se dirigir per cap finalitat educativa”. Doncs del que es tracta, o del que s'hauria de tractar, almenys a l'escola, és transmetre coneixements, i els coneixements, en si mateixos, són radicalment impersonals. Per això el més conseqüent és que en el procés de l'ensenyament prevalgui el "principi d'impersonalitat", principi que hauria de regir el lloc públic on els coneixements s'imparteixen i que hauria de revestir la relació dels alumnes amb els professors. D'un a l'altre dels textos aquí compilats, escrits de vegades amb molts anys de distància, és fàcil apreciar motius recurrents, arguments i observacions a què Ferlosio torna per connotar-los cada cop de manera diferent, i que acaben conformant un ordit coherent i compacta, que dóna compte de la forma tan lenta i progressiva en què madura les seves idees, imbricant-les les unes amb les altres. La vigència que mantenen totes les peces reunides és indicativa de la profunditat dels seus plantejaments, que continuen incidint amb tota pertinència en qüestions de permanent actualitat.