Autobiografía del algodón

Indagar sobre l'origen d'un és obrir la porta a moltes preguntes, silencis i respostes impensades que de vegades es converteixen en un revés de la memòria. A Autobiografia del cotó, Cristina Rivera Garza segueix amb curiositat i sorpresa els passos d'aquells homes i dones que habiten el seu passat familiar, obrers i pagesos que van treballar la terra que ara conforma la frontera entre Tamaulipas i Texas, una regió que va assolir un alt nivell econòmic, social i cultural gràcies al sistema de sembra del cotó. Per això aquesta novel·la és, a més a més d'una narració íntima, un retrobament amb el territori. O un desacord, a causa de la migració, deportació, expulsió i repatriació dels camperols cotoners que, després del fracàs del sistema, van deixar lliure el seu espai, un lloc abans símbol de progrés i avui ocupat per l'anomenada "guerra contra el narco".