Amor y dolor riman siempre

Mentre el fenomen del freestyle (o rap improvisat) s'expandia a una velocitat trepidant per tots els parcs del país, Bruno Pol Feliu García (més conegut com a Kapo 013) era un noi rar, grassonet i carregat d'inseguretats que aviat va trobar a l'univers raperil de les batalles de carrer un primer espai de confort on sentir-se part d'un moviment. Avui aquest moviment és una indústria potent, la passió de milions d'hispanoparlants a tot el món que, més enllà de les guerres dialèctiques que es lliuren sobre l'escenari, ha aconseguit erigir-se com un art carregat d'amor. Un amor que a ulls de Bruno -que, als 30 anys, es pot considerar un dels testimonis i narradors més excepcionals de l'escena- té poc a veure amb l'afecte o el contacte físic, sinó amb compartir temps i lloc en explosions de apassionada energia juntament amb altres persones. I és que, encara que pugui semblar el contrari, el freestyle va d'això, de servir com a vehicle de l'amor, per molt que també fabriqui por, aquest porti a l'odi i, per tant, al dolor. Perquè, si alguna cosa queda clara després de llegir aquest testimoni emotiu sobre la revolució del rap d'estil lliure, és que amor i dolor rimen sempre.