Al final todo llega

Una via morta de tren, un sanatori mig derruït pel temps, l'antiga fàbrica de Clesa, vells ninots oblidats. A través de les seves fotografies, l'autor ens porta de viatge per uns decorats en ple trànsit cap a no se sap ben bé què. Un podria pensar en contemplar les imatges que el destí és nefast i desolador. Ell no dubta a afirmar que el missatge implícit és la recurrència, la continuïtat. La successió de les fotografies ens incita a pensar en una idea tallatzariana que les coses i els paisatges són segons els mirem. Tenen vida pròpia i sota una aparent decadència s'amaga la felicitat dels qui els van gaudir en primera instància i hi van deixar la seva empremta perquè altres la trepitgin i un camí perquè altres persones el recorrin. Una felicitat transitòria entre el punt de partida i el final últim. No és buida perquè amb el temps torna a cobrar vida bé sigui gràcies a l'ull del que ho veu tot, el fotògraf, o del mer espectador. A través de les seves fotografies, l'autor ens porta de viatge per uns decorats en ple trànsit cap a no se sap ben bé què. Un podria pensar en contemplar les imatges que el destí és nefast i desolador, però ell no dubta a afirmar que el missatge implícit és la recurrència, la continuïtat. La successió de les fotografies ens incita a pensar en una idea tallatzariana que les coses i els paisatges són segons els mirem. Tenen vida pròpia i sota una aparent decadència s'amaga la felicitat dels qui els van gaudir en primera instància i hi van deixar la seva empremta perquè altres la trepitgin i un camí perquè altres persones el recorrin. Una felicitat transitòria entre el punt de partida i el final últim. No és buida perquè amb el temps torna a cobrar vida bé sigui gràcies a l'ull del que ho veu tot, el fotògraf, o del mer espectador.