Adiós, pequeño

"La meva mare hauria estat més feliç si jo no hagués nascut". Així arrenca l'esquinçador testimoni d'un escriptor enfrontat a la més dura de les seves narracions, la de la pròpia vida. Assaltat pels records mentre cuida la seva mare malalta, el passat se'l presenta amb buits que no aconsegueix omplir. A través de silencis i d'un gran talent per a l'observació, l'autor despulla la seva intimitat i ens obsequia, amb bellesa i mestratge, el retrat d'un país i una època des del propi univers familiar. L'acompanya com a confident la seva vella mascota, una gosseta lleial i encantadora. Descobrir per què triem estimar qui no estimem exigeix una sinceritat implacable, i això és el que no falta en aquest bell relat de comiat. Adéu, petit és la reconstrucció emocionant d'una infància on tots, avis, pares i fills, han callat massa. Quan el passat torna carregat de silencis.