Adaxka lehorrak

Si la civilització que ha conegut la prosperitat material i la societat de consum fos un tronc, la humanitat actual seria les últimes branques, branques seques. Fins i tot marcides, les branques saben sobreviure, però, saben activar mecanismes d'autoprotecció i adaptar-se a climes més violents. Aquest llibret, més enllà de l'anàlisi política i social de la crisi ecològica, només vol obrir les portes a l'esperança que floreix a les terres col·lectives. De fet, amb l'esperança de salvar-se ells mateixos i la seva situació econòmica, és fàcil que amplis sectors socials escullin el camí ecofeixista; això té un camí curt, però. S'intercalen consideracions sociològiques, polítiques i personals, sempre intentant donar una mica de llum a la comprensió d'un món tan complex i canviant i complicat.