Abuelo, te llevo a casa

Aquest llibre neix de la necessitat d'entendre els moments històrics que pot travessar una persona al llarg de la seva vida i que en condicionen el comportament i les decisions. El relat es compon de dos diàlegs paral·lels sense cap punt de trobada entre ells. El primer el duen a terme David i la seva néta. Aquest, afusellat al final de la guerra civil, explica com va ser l'època en què va viure des que va rebre la crida a files per fer el servei militar obligatori, fins a la guerra civil. Va tornar de la guerra del Marroc, va viure de la transhumància a la província de Segòvia i del cultiu a Chozas de la Serra, avui Soto del Real, i finalment es va comprometre amb el seu poble al llarg de la guerra civil. Tot i ser una persona humil, sempre va mostrar un gran interès per aprendre, per informar-se sobre el seu temps i els esdeveniments polítics i socials. Va viure una època en què alguns sindicats i partits polítics es preocupaven per formar els treballadors, d'ensenyar-los, de facilitar-los l'accés a la cultura, a la lectura de llibres i diaris, a conèixer la història i els esdeveniments contemporanis. El segon diàleg el fan dues amigues; la primera parla de la postguerra alhora que la segona intenta aclarir certs detalls de la vida del seu avi, antic militar ja mort. Les dues amigues ens mostraran persones anodines les vivències de les quals resulten extraordinàries.