El desenllaç de la Guerra Civil provocà l’anorreament del valencianisme polític tal com s’havia articulat fins aleshores. Al llarg dels anys quaranta i cinquanta, però, anaren sorgint diferents veus que des de posicions preeminentment culturalistes configuraren allò que s’ha denominat com a valencianisme de postguerra. Joan Fuster, de ben jove, anà establint relació amb molts dels seus membres per tal com compartien interessos, sobretot lingüístics i literaris. Aquesta correspondència amb personatges com Carles Salvador, Joan Valls Jordà, Enric Soler i Godes, Enric Duran i Tortjada o Francesc Almela i Vives, ens permet veure com Fuster s’anà introduint en els medis culturals valencians del moment i com, mica en mica, hi anà prenent una posició de centralitat. El volum ha estat editat a cura de Faust Ripoll.
Tweet