Publicacions de L'Abadia de Montserrat, 2024
(Biblioteca Abat Oliba ; 317)
288 p. il. 20x14 cm.
9788491913344
Consultar disponibilidad en
Caldes de Montbui va ser un poble cremat i saquejat l'any 1714, quasi al final de la Guerra de Successió. També les tropes napoleòniques van cremar documents notarials i de l'Església l'any 1809. I per reblar el clau, tota la documentació perduda durant la Guerra Civil, deixa Caldes molt orfe de documents històrics. Llegir les partides dels llibres eclesiàstics més antics que es guarden al poble (els naixements que van del 1714 al 1783) i llegir les actes de l'Ajuntament del mateix període, obre una finestra a la gent d'aquella època i com vivien. Es veu com van passar per una etapa molt complicada de repressió política i econòmica i de tot tipus. Es veuen les dificultats a les quals s'enfrontaven dia a dia per complir amb les seves obligacions envers l'Estat i envers la seva pròpia supervivència, i com van començar a normalitzar la situació. Saber el que menjaven, com ho obtenien, com treballaven, les feines que tenien i com les feien, i el paper de les autoritats i l'Església en tot plegat, permet entrar en la seva vida com si realment els coneguessis. I més encara quan els seus noms i cognoms són moltes vegades els mateixos de gent que encara hi ha avui en dia a Caldes. De fet, són els nostres ancestres i sense ells, potser molts de nosaltres no hi seríem avui. Montserrat Mumbrú Tomàs sempre s'ha sentit atreta per la història, tot i que es va llicenciar en dret. Va ser per mitjà de la genealogia i, en concret, de l'estudi dels cognoms de la seva família que es va trobar indagant com es vivia en l'alta edat mitjana. Conèixer les característiques dels temps en els quals havien viscut els seus familiars la va fer entrar més a fons en la història dels pobles on havien residit els seus ancestres, i quan va ser insuficient la història local, va seguir ampliant-la i posant-la en context amb la història general del país, en aquest cas, de Catalunya. Tot i no viure a Caldes de Montbui, mai no ha deixat de sentir-se part d'aquest poble i, per aquest motiu, n'ha anat seguint sempre les publicacions històriques. Entre la genealogia i la història, s'ha trobat furgant en una època molt poc estudiada de Caldes i amb molt males condicions per poder-hi accedir més a fons. Amb tot, s'hi ha capbussat per conèixer el màxim de les persones que la van viure.
Tweet
