Ápeiron (España), 2024
(Tecné)
344 p. 23x16 cm.
9788412871142
Consultar disponibilidad en
Hi ha preats escrits sobre No-Do, crear l’any 1943, sobre la seva importància. influència, els motius pels quals es va crear i sobre l’Espanya que presenten les seves càmeres. Però tanmateix, hi havia una bretxa de coneixement sobre el No-Do es referit a la ciutat de Barcelona i a com s’afrontaven les notícies sobre la ciutat. Aquest llibre vol respondre algunes preguntes sobre aquella societat durant el període comprès entre 1943, quan el programa informatiu va aparèixer per primera vegada als cinemes espanyols, i el 1956, quan les notícies varen començar a sortir habitualment a Televisió Espanyola. Quins aspectes d’aquesta societat es van filmar i quins van ser silenciats? El llibre que teniu a les mans comença amb aquesta pregunta de recerca i descobreix que la societat representada al No-Do no era com la real. S’han analitzat 888 No-Do’s i consultat gairebé 18.000 diaris (La Vanguardia Española, El Noticiero Universal, El Diario de Barcelona i Solidaridad Nacional). Això ha permès dur a terme un estudi qualitatiu i comparatiu entre el mostrat al No-Do’s i la premsa. No-Do era un mitjà de propaganda al servei d’una ideologia. Probablement aquesta és la raó per la qual no van mostrar la realitat: la majoria de dones espanyoles no portaven abrics de pell: la gran varietat d’aliments que mostren les càmeres no es correspon amb l’alimentació bàsica que els ciutadans obtenien a través dels cupons de racionament. Les càmeres mostraven una imatge i el lector/ra d’aquest volum podrà interpretar i potser també reviure, la veritable situació.
Tweet
