Nu

Què fem, en realitat, quan preguem? Al llarg de la vida hem pregat sempre igual? Pot ser una activitat merament rutinària? Què n’esperem? Francesc Torralba es despulla de tots els condicionantssuperflus mentre es capbussa en la seva vida com a «persona que prega» i ens descriu set etapes, des de la mera imitació infantil de les oracions familiars fins a l’abandonament i el silenci amb què, ara, intenta trobar el sentit final de la pregària i del nostre diàleg amb Déu. «La pregària és un exercici espiritual que tot ésser humà, independentment del que creu, pot realitzar. (...) La pregària és la respiració de l’ànima.» «Arriba un dia que la fulla de roure es despenja de la branca i cau sobre el riu. (...) No
es pregunta on va, no es pregunta si s’enfonsarà o surarà fins arribar al mar. Senzillament, s’abandona al riu.»