Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal d’Urgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur l’aigua al desert d’Urgell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, amb capitals catalans i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. L’obra era alhora un prodigi tècnic i un drama humà. L’endemà de l’obra els resultats no van ser els esperats: un fracàs, una derrota. Només un segle més tard l’efecte del Canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana, que es transformarà en verda i fèrtil. |