Aquest llibre pot ser llegit com el diwan andalusí d'un poeta actual, com una antologia de versos àrabs clàssics que han perdurat en l'imaginari de la tradició posterior. És a dir, de la tradició literària que s'instal·là al país on ells visqueren i escrigueren els seus versos. Aquest llibre és també, doncs, un homenatge i un reconeixement a la perdurabilitat de la paraula poètica, en tant que la manera artística d'interpretar un món vital, desbordant la temporalitat i l'oblit implacables, fins a convertir-lo en l'evitern paisatge d'un paradís de paraules. D'un jardí llunyà que només els mots mantenen viu. D'un patrimoni de memòries que no mereixen ser esborrades. D'un calidoscopi de lluminoses meravelles renovades. |