Amb aquest poemari en forma de tríptic, l’autor planteja un voluntari desordre d’imatges, sons i metŕfores que acaba formant una unitat d’expressió. Com a rerefons dels versos hi ha Francis Bacon, pintor suggeridor de ferides velles de l’ŕnima i incomoditats físiques d’un jo protagonista que no narra pena ni angoixa concreta; que es limita a entomar els impactes de la vida i acaba reconeixent les febleses, no se sap quines misčries. Pessimisme? No necessŕriament. Cada qual sabrŕ —o no— quč fa el seu cos al llit sota la llum escassa d’una bombeta, quč pensa. El poeta desplega el seu carnatge des de tres ŕmbits: en uns espais convex, cňncau i, finalment, pla, embrutit de nostŕlgia, supurant edat i temps. Potser satisfet, perň, d’haver acceptat definitivament els cops, d’haver entčs dolçament la necessitat d’assumir la derrota per tal d’encarar l’etapa indefugible de la maduresa |