L'autor diu: "Per primer cop escric amb una veu počtica que s'expressa de forma diferent de l'habitual, fruit de la meca passió pel muntanyisme. El caminant creu que, en les excursions que fa en solitari, en una de les moltes fagedes del nostre país, un dia se li va aparčixer una noia celta, amb els cabells color de tardor. Aquest és un imaginari počtic que va néixer quan, de petit, em perdia per les fagedes del Cabrerčs o Collsacabra. Un nen que va viure, i que potser encara viu, en dos mons paral lels. Després recupero la veu de sempre: la concepció del món, de l'home i de l'existčncia humana, escrivint una poesia de pensament, una poesia que té com a objectiu central propiciar l'acte de pensar" |