Lucia Pietrelli ens conta la història de dos amants joves, acabats d’incorporar-se al cosmos de la pell ardida i de l’amor en cascada, que viuen la seva passió sense límits ni fronteres, depassant en molt allò que imposen secularment els convencionalismes i les sacralitzacions. I d’aquí l’encruia del pecat o l’àncora de la culpa que marcaran el destí d’aquest amor sense collera. Un amor i una història que comprometran la sang, la nissaga, l’herència, la història, els atavismes. Una història d’amor “amb la consistència molt propera a un somni infantil”, com dirà la protagonista, a través de la qual ens elevarem dalt de tot, de tot allò que és ben amunt, i talment com hem pujat, davallarem més endins de les arrels i de la terra on els ossos enamorats es converteixen en humus i nutrients de més amor i de més sang i de més nissaga. |