Quan callem és un recorregut vital pels silencis que parteix del cos, la forma, i que es va endinsant en les múltiples raons que provoquen o possibiliten el silenci, en el fons. Què passa quan callem? Quin guió s’hi amaga? ¿Una història d’amor i complicitat, una història de repressions i de temors o una història de calma i retrobament? Totes tres tenen cabuda dins del poemari i també el crit que convida a trencar els silencis imposats i la pausa que convida a trobar els silencis necessaris. Parlem, doncs, d’introspecció, d’instints, de desig, de pertinença, però també d’injustícies socials, de rebel·lia col·lectiva i d’empatia |