Joan Brossa va transitar pel segle XX trencant esquemes literaris i, sobretot, poètics. Hereu sincer de les avantguardes, va viure més que no pas escriure. A cavall de diverses disciplines va aca¬bar per fer-ne una de nova: l’obra brossiana. Creador ingent i urgent, només podia viure en un aparent caos. Desordre per a molts, però opera magna per a ell. Fruit d’aques¬ta peculiaritat no és gens estrany que, gairebé a punt de fer deu anys de la seva mort, la Fundació hagi trobat dos poemaris es¬crits les dècades dels setanta i vuitanta i no publicats fins ara. Per a :Rata_ era una crida obligada fer pública aquesta peça que faltava en l’obra poètica de Joan Brossa. Dos llibres de poe¬mes escrits en plena època de la Transició però que mantenen l’actualitat i la frescor que determinen la bona poesia |