No es pot entendre la música dels nostres dies sense recuperar el fil musical de la història d’antany. El passat tanca, en molts dels seus compassos, silencis, acords, dinàmiques que susciten en nosaltres una escolta diferent. Richard Wagner, Claude Debussy i Erik Satie són els iniciadors d’aquestes petites i grans revolucions en el panorama de la música que adobaran el camp sonor de les «noves músiques» dels segles xx i xxi. La consonància i la tonalitat, que fins al segle romàntic eren les protagonistes de la història de la música, cedeixen el seu lloc privilegiat a la dissonància i a l’atonalitat a partir de propostes com la d’Arnold Schönberg i la creació d’un nou mètode de composició amb dotze sons, com la dels manifestos futuristes en què el soroll passa a ser música... Les primeres avantguardes artístiques canvien l’escenari ontològic de la música i es prossegueix amb l’auge de les «músiques experimentals» de les segones fins als nostres dies, en ple segle xxi. Pensament i Música a quatre mans és una reflexió que aprofundeix des de l’estètica i des de la creativitat musical de la mà d’una filòsofa de la música i d’un compositor contemporani. |