El català hauria pogut desaparèixer, o ser residual, o acabar com un dialecte desprestigiat. Gràcies a un grapat de trobadors lletraferits, la llengua va evitar la sort de tantes altres llengües veïnes. Això ho podrem veure en aquesta crònica novel·lada que retrata el camí apassionant que va permetre la creació d’un idioma literari, i aviat també d’una llengua estàndard que en garantís l’oficialitat i el seu ús en diaris, escoles i oficines. El relat és un homenatge a la gent que van salvar l’idioma, sempre immersos en batalles fu-rioses entre ells. Una aventura i uns enfrontaments que van durar gairebé un segle i que van acabar amb el seny ordenador del mestre Pompeu Fabra. Van ser uns anys i unes persones que van parir l’idioma que avui parlem, llegim i escrivim. Una aventura imprevisible, vibrant i de resultats impressionants. |