Tot arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep de la senyora Mandelbaum —tavernera, jueva, supervivent de Bergen-Belsen—unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de morir i que, miraculosament, no van caure en mans dels nazis: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Quatre sostinguts, fa, do, sol, re. Mi major o do sostingut menor. Pero ni rastre de les notes.» |