- Inicio
- Servicios
- Contacto
- Catálogo
- Hispanismo
- Acceder
-
MECANISMES NARRATIUS EN LA CONSTRUCCIó DELS PERSONATGES DE LA NOVEL·LíSTICA RODOREDIANA |
||||||||||||||||||||
|
|
|
$ 15.50
Según respuesta
del editor  
|
||||||||||||||||||
| |
||||||||||||||||||||
| Aquesta obra analitza els recursos narratius que fa servir Mercè Rodoreda per a donar vida al món interior dels personatges. Es tracta, doncs, d’estudiar els mecanismes de penetració i representació d’aquest univers tan pregon i revelador que tenim sota la pell. Com a corpus d’estudi s’han emprat les sis novel·les publicades en vida de l’autora, és a dir, Aloma —en la versió del 1938 i contraposada a la del 1969—, Mirall trencat, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Quanta, quanta guerra... L’objectiu és fer «transparents» les ments dels nostres personatges, observar-ne i escoltar-ne els pensaments i sentiments i, després, analitzar-los amb relació al narrador i a la construcció del món diegètic. Un problema bàsicament de distància modal, però unit íntimament a la focalització i a la veu narrativa, responsable, al capdavall, de la construcció del relat tal com ens arriba als lectors. L’anàlisi de la focalització ens permet veure on diposita la càmera el narrador: tenim Aloma, amb una focalització interna fixa en un sol personatge; Mirall trencat, amb una focalització zero que ens dóna accés al món interior d’alguns personatges de l’entorn de la família Valldaura, i, finalment, la resta de novel·les (La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Quanta, quanta guerra...), amb un narrador protagonista en primera persona que segueix la tècnica del monòleg autobiogràfic amb una focalització interna fixa en aquest personatge narrador. Conèixer la focalització permet aprofundir en el cor de la nostra recerca, que és la distància modal, és a dir, la representació més o menys mediatitzada pel narrador dels sentiments i pensaments dels personatges. Rodoreda fa servir un ventall de recursos tècnics força variat i modern, des del monòleg reportat —o monòleg interior— fins a l’oratio quasi obliqua, passant pel psicorelat, els monòlegs narrativitzats, els autorelats i els monòlegs autoreportats. La focalització, d’una banda, i la distància modal, de l’altra, són eines fonamentals per a entendre tant el paper que assumeixen els personatges en la diegesi com per a comprendre per què ens creem, els lectors, una imatge concreta de cada criatura de la ficció. L’estudi que teniu a les mans està adreçat a totes les persones interessades en l’obra rodorediana, i especialment a les que, d’alguna manera, han guardat dins seu la veu secreta d’alguns dels grans protagonistes de la narrativa catalana del segle XX. | ||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| SERVICIO EXCLUSIVO Y ESPECIALIZADO A BIBLIOTECAS |
| Puvill Libros, S.A. c/ Estany, 13, Nave D-1. 08038 Barcelona |
 +34 932 988 960
 +34 932 988 961
 info@puvill.com
|
 facebook.com/Puvill.Libros
 plus.google.com/+PuvillLibrosBarcelona
|
