La taulelleria, com a resultat d'una tradició multisecular en el terreny de les arts sumptuàries, va partir ineludiblement de la seua funció com a objecte d'utilitat aplicada i, per tant, constitueix en ella mateixa una font d'índole cultural, històrica, artística i etnogràfica fonamental de la societat a la qual estava destinada. En la geografia valenciana existiren centres productors de taulells amb períodes de gran consideració i reconeixement tant a nivell nacional com internacional. Els estudis historiogràfics relatius a la ceràmica originària al territori valencià són amplis en cronologia i extensos en tipologia. No obstant això, la producció realitzada en la ciutat de València durant els segles XVII, XVIII i XIX, més coneguda en alguns casos com a pintura ceràmica, conforma una unitat temàtica historico-artística fonamental dins l'art valencià. Actualment, aquest arc cronològic és qualificat com al moment de màxim esplendor i rellevància d'aquesta disciplina, amb una transcendència i influència que traspassà fronteres de països i continents. La Fundació la Fontana és un centre privat dedicat, entre d'altres funcions, a la promoció i difusió de les arts ceràmiques, i que alberga una col·lecció de ceràmica espanyola formada per més de 14.000 peces. Els fons estan compostos per obres procedents de les principals zones productores nacionals, amb exemples d'Andalusia, Aragó, Castella, Catalunya, Múrcia i València, de les qual n'existeix un bast nombre d'exemplars d'Època Moderna. Aquesta resulta important per la quantitat i qualitat dels objectes i per l'homogeneïtat de les seues tipologies, de manera que, si bé no recull exemples de totes les èpoques, estils o autors, representa suficientment tot l'espectre genuí de la ceràmica valenciana, la qual cosa fa que se'ns presente com a un repertori unitari, significatiu i representatiu d'aquest art sumptuari. A hores d'ara, el conjunt de taulelleria de la Fundació, en cadascuna de les seues tipologies geogràfiques i formals, no ha estat objecte d'un estudi metodològicament avalat per una vessant acadèmica i historiogràfica. Essent així, aquesta tesi doctoral tracta de realitzar un estudi metòdic i sistemàtic de les peces de taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX que formen part de la col·lecció, per tal de posar a l'abast de la comunitat científica en particular, i de la societat en general. Es tracta d'un extens repertori ceràmic que encara a hores d'ara és pràcticament inèdit. Així doncs, aquesta recerca suposa la classificació raonada de totes les obres compreses en aquest període, amb la intenció també de contribuir a la seua difusió i posada en valor, amb la qual cosa es pretén ampliar el reconeixement i la vàlua d'aquest moment històric, així com obrir noves vies d'investigació que se'n deriven. Tanmateix, la present recerca proposa, a més de fomentar l'estudi, aprofundir i millorar la divulgació de la taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX, estudiar les obres i els conjunts i relacionar-los amb el seu lloc d'origen. Conéixer el seu context arquitectònic primigeni ens permetrà explicar i entendre la seua vertadera funció com a obra d'art i el seu valor cultural. D'aquesta manera comprendrem que, més enllà de l'anàlisi del propi bé cultural, la taulelleria ens proporciona informació sobre antigues formes de vida, de religiositat, d'indumentària, de gastronomia i un ampli espectre de qüestions que permetran ampliar el coneixement de la nostra cultura i avançar en la investigació d'un conjunt d'obres fora de l'accés de la historiografia en matèria de ceràmica valenciana. |