Després d’una vida dedicada a l’ensenyament, dos professors de secundària —la Marina i en Carles— celebren la seva jubilació. De manera inevitable, miren enrere i s’interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregunten pel seu compromís polític i es demanen en què consisteix el desengany que viuen ells i que viu el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns i fins tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió de l’Estat i la covid han encobert la seva perplexitat i ara no gosen mirar-se al mirall. Volien fer història, però la història els ha passat per sobre |