L’obra de Miquel Costa i Llobera (1854-1922) constitueix un llegat d’una retòrica perfecta, on la paraula i el sentiment tenen una mateixa mida; on la imatge correspon sempre a una veritat natural. Aquesta antologia, publicada per primera vegada el 1972, ofereix al lector una panoràmica d’una producció literària lenta i espaiada, amb llargs intervals de silenci, però d’una influència cabdal a les lletres catalanes. En ella, el poema esdevé un espai en el que la sublimació del paisatge i el seu color ens apropen al recolliment de l’espiritualitat més contemplativa: a un ideal de vida ascètica, íntima i elevada |