La llum constant és un llibre que parla del temps i la pèrdua. Amb aquest llibre, Susanna Rafart tanca un cicle format per L'ocell a la cendra (2010) i La mà interior (2011). A partir d'un vers del poeta John Donne, Rafart traça una biografia amorosa de l'absolut, on la realitat perd els seus límits per abraçar un diàleg intens amb el llenguatge de l'esfondrament, la tenebra i el crit. Els símbols d'aquest llibre ens remeten a poetes com Sant Joan de la Creu, Salvador Espriu o els últims llibres de Maria-Mercè Marçal. |