Testimoni vital de la trajectòria d’Aureli Argemí, que es desplega en diverses direccions al llarg de prop d’un segle. Nascut durant la guerra en una família religiosa i conservadora, Argemí va ingressar com a monjo al monestir de Montserrat. Va estudiar a Roma i París i es va convertir en membre del grup més inquiet i renovador de l’abadia, que seria desterrat a Cuixà, on van crear un nucli clau de l’antifranquisme catalanista. Aureli Argemí va acompanyar l’abat Aureli M. Escarré com a secretari a l’exili a Itàlia. Després de la mort de l’abat, es va implicar en la lluita antifranquista i l’any 1974 va fundar el CIEMEN, a favor de les Minories Ètniques i Nacionals. Va ser un dels impulsors de la Crida a la Solidaritat. Desvinculat de la vida religiosa, ha impulsat tota mena d’iniciatives internacionals en defensa de les llengües i les nacions sense estat. La seva vida va del nacionalcatolicisme de la postguerra fins a l’1 d’Octubre, passant per la renovació eclesiàstica, la revolta i l’expatriació de l’abat Escarré i la història política i social de l’independentisme. |