Fa més de deu anys, quan l'edifici de Sa Societat s'estava restaurant, amb la intenció de poder escriure'n la història, vaig començar a entrevistar algunes persones majors del poble. En tots els casos, la referència a l'edifici era sempre la mateixa, "és la millor cosa que s'ha fet mai al poble!", i, després, començaven a parlar de la Guerra Civil i la repressió. Durant el procés, em vaig adonar que totes les persones tenien la necessitat de transmetre la intensitat del mal que passaren durant aquells anys i, a la vegada, de recuperar la memòria dels calvianers i capdellaners que patiren l'opressió i la repressió del règim, perquè el seu nom i la seva història no quedassin mai en l'oblit. Aquells anys i el patiment de desenes de calvianers i capdellaners ens han fet, sens dubte, com som ara. Conèixer què els va passar i per què els va passar és un deure de justícia cap a tots ells i elles. Superar el silenci i l'oblit és recuperar la nostra història, la història silenciada. |