Potser ha arribat el moment d’aturar-se i aprendre a veure de nou el món. O el que queda d’ell i d’una realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per l’imperi de la tčcnica, sempre ŕvids de novetats, sotmesos a una pressa constant, plens d’informació perň mancats de saviesa... Enfront dels discursos salvadors i l’arrogŕncia dels dogmatismes, filosňfics o religiosos, Joan-Carles Mčlich ens proposa en aquest assaig una obertura decidida a la complexitat i l’ambivalčncia del món, també als seus aspectes ombrívols i dolorosos. Perquč cal que ens afanyem a rescatar un sentir, frŕgil i precari, perň no menys compassiu i cordial, davant del desvaliment de la nostra naturalesa i l’hostilitat del temps present. |