Santi Balmes pateix una caiguda en un concert que el deixa immòbil a terra, amb l’esquena destrossada, després d’haver-se destrossat el cor en el moment en què l’Edith el va fer fora de casa. Criden a una ambulància i durant el trasllat, a Balmes se li apareix un personatge, molt semblant a ell, que li anuncia que aquesta ambulància s’ha convertit en un tren amb destinació a Bruma, la seva pròpia ciutat interior. A Bruma, que no és una altra cosa que la mateixa psique de Balmes, el protagonista ja no s’anomena així, sinó que rep el nom de l’Equilibrista. Pels carrers i barris de Bruma i de la mà del seu jo fiscal, l’Equilibrista coneixerà el nen diferent i únic que habita en ell, l’adolescent somiador i creatiu, el jove voraç i atrevit, l’home madur amb les seves parts fosques, el reflexiu, el burgès, el rebel, l’escapista, l’amant temerari, el romàntic, tots i cadascun d’ells formen la persona que és ara. Al principi, la idea de viatjar a Bruma era trobar l’Edith, per la qual ara viu immers en aquest desastre sentimental, però aviat descobrirà la importància de trobar-se amb ell mateix |