La veu poètica de Gravetat ens convida a acompanyar-la en un itinerari dolorós que recorre la certesa ineludible de la mort propera, l’acompanyament al trànsit, la ganivetada de la separació, la confusió de l’absència i l’acceptació del dolor incorporat a la vida amb lucidesa.Gravetat és un poemari de dol després del dol, quan la serenitat permet mirar el camí resseguit i de les emocions pregones, els crits, les ferides i les pors es troben les paraules per fer-ne poesia, terrible i lluminosa.«M’aferro al pal corcat del dia a diai refuso el parany per sobreviureal desconcert d’existir sense tu.» |