Parlar de la cultura a Barcelona entre el final del franquisme i el 1992 és enfrontar-se a un gran forat negre. D’una banda la idea que Catalunya, Barcelona sobretot, bullia és certa, però pocs tenim al cap el que això suposa: còmics inicialment autopublicats, censurats i retirats del mercat després; grups musicals i cantants que tallaven d’arrel amb la tradició i proferien lletres escandaloses; poetes que reneguen del seu cognom burgés... una búsqueda continua de la llibertat d’expressió i la creativitat esperonada per la mort del dictador. Els escenaris: sales de festa, concerts, bars, editorials, alcohol, drogues, sida i presons |