En uns temps en què la misèria de postguerra persistia, van arribar al món unes xiquetes bessones que eren com dos espills badats; no s’assemblaven en res. La Francesca era morena, de pell fosca i de poca empenta; la Joana tenia els cabells rossos, els ulls blaus i un color esclarit a tot el cos. Malgrat les penúries de la família, eren en un entorn rurali la vida encara els havia de presentar alguna ànima caritativa. Però el destí també els reservava camins complicats i divergents, com els rajos de llum reflectits per un espill convex |