Recordar el cine Alcázar és portar a la memòria de la ciutat el pas del temps acumulat al seu escenari, a les seues escales, en la seua decoració. Un supervivent que, abans d'arribar com una balena inmensa, desorientada, a la vora del record que queda als carrers, ens parlà a través dels plànols, dels fullets, de les notícies, d'una història pròpia al servei dels somnis que satisfeia amb una arquitectura creada, mitjançant els hàbits constructius d'una època, per a impactar més enllà del llegat en què s'ha convertit. |