El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l accióo els efectes d un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic,el desvetllament d una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d acompanyarnos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquema la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne |