En diu Marcel Riera i Bou, al pròleg: "En Jaume Cases, des dels turons del Maresme, confegeix aquesta elegia anònima i, per tant, col lectiva, amb precisió i sense rabejar-s'hi. La cruesa d una ensulsiada que per als qui hi van sucumbir era, potser, inevitable, vista al cap del temps amb un deix de pietat. Al fons uns anys vuitanta d altra banda memorables i, pel camí, un degoteig de baixes, barreja d eufòria i d inconsciència, que van deixar una osca mal girbada en una generació sencera." "D aquell llarg gemec en un forat negre que ara costa de veure, aquest llibre n és un eco. Com una nit de malsons inacabables que encara navega per les venes |