Hauríem de convidar nens i nenes a que siguin els principals protagonistes d'un canvi en el qual nosaltres, adults, hem de ser els primers a creure. Així que fem el pas i servim d'exemple. Preguntem-nos: «Què puc fer jo?» i, sobretot, «Què podem fer junts?» A casa, a l'escola, de manera individual i en grans equips. Petits gestos i accions del dia a dia han de provocar aquest canvi. Hem d'actuar, no per por del què passarà si no ho fem, sinó perquè amb les nostres accions estarem respectant el lloc on vivim, la nostra casa. |