Les Crónicas del G.E.M. permeten omplir, sempre parcialment, un buit existent en la història i la bibliografia de l’excursionisme mallorquí, entre La llarga ruta de l’excursionisme mallorquí (vol. I), de Gaspar Valero (El Gall Editor), que arriba fins aproximadament l’any 1920, i obres posteriors que parlen sobretot dels anys setanta del passat segle. La lectura de les Crónicas ens va dur a una conclusió clara: havien de ser publicades. Primer, per reivindicar el nom i els fets d’aquells excursionistes membres del G.E.M., de qualque manera pioners del muntanyisme a Mallorca (Pere Darder, Gabriel Buades, Benigne Palos, Joan Espina Devés, Carles Mugnaschi, Juanito Domech...). I segon, per posar a l’abast del muntanyenc mallorquí, i del públic en general, un material que mostra no només una manera de practicar l’excursionisme a la nostra illa, sinó el context, el d’aproximadament la dècada i mitja posterior al conflicte civil causat a Espanya pel cop d’estat criminal de 1936, en què aquest muntanyisme es desenvolupava. A les Crónicas trobarem informació sobre la pràctica del muntanyisme a Mallorca sobretot entre 1937 i 1952, una manera de fer muntanyisme que perdurà fins a l’inici de la dècada dels setanta, i que prové de l’excursionisme del primer quart del segle XX, iniciat per Lo Fémur i continuat pel Grupo Excursionista del Fomento del Turismo de Mallorca. |