Ara fa mil d’anys, Catalunya era terra de frontera entre Al-Andalús i el país dels francs. En aquella època, els castells van fer la seva aparició com a expressió del poder terrenal, com els monestirsho eren de l’espiritual. Avui, les seves restes han esdevingut objecte d’estudi per als arqueòlegs i historiadors, font d’inspiració d’artistes i fites per a l’excursionista i el passejant. La seva ubicació elevada i dominant sobre el paisatge, així com el seu caràcter efímer els atorga una singular bellesa romàntica. Cadascun d’ells vol explicar-nos una història, sovint envoltada de misteris, llegendes i tradicions. Pujar-hi és una manera de contemplar el país des de dalt, en ocasions de més amunt que els ocells, per comprendre d’allà on venim i en molts casos ens permetrà fer boniques excursions. |