Els poemes d’Arrel recorren l’itinerari que va des del silenci i el buit primigenis, anteriors a la concepció, travessa l’experiència sacrificial del part i arriba fins a l’estranyesa de palpar, olorar i conèixer un cos nou. Poemes-tatuatge, poemes-crit, poemes-càntic: els poemes d’Arrel estan escrits des del cos, per això tenen olor de sang, de llet, de temors i de ferides; per això, també, alenen tota la sorpresa, la felicitat i la tendresa davant l’arribada d’una la nova vida. Una explosió que renova i sacseja la pròpia existència. |