Aquesta és la història de la Cèlia, que se’n va a Sibèria a buscar la solitud. Quan torna a Barcelona s’adona que la vida i la mort han seguit el seu curs, impertorbables. És la història del desig, violent i inoportú i brillat com el sol d’estiu. I de la mort, inoportuna i cruel com la sang. És la història dels dols, portats com lloses, sobre les esquenes de les dones d’una família. I és la història del desassossec de molts cossos trencats i adolorits que intenten sortir de la seua letargia llarga i dolorosa |