Quan Espanya perd les colònies d’ultramar, el 1898, l’exèrcit cau en el pou del desprestigi. de l’Estat. Inventa enemics, crea un marc jurídic d’excepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó d’Estat. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia que és de baixa qualitat. El marc jurídic queda en mans d’institucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució. En cada crisi política preval la raó d’Estat, que es defensa des dels angles morts que permet el sistema. I és així que l’Estat desplega totes les seves cares: la política, la judicial, la policial i la d’espionatge. Aquest llibre descriu de manera clara aquest Estat dins de l’Estat, aliè al control democràtic, tolerat per unes elits d’origen franquista i que opera impunement al marge de la llei que diu defensar |