Velles paraules en acció, ritmes planetaris i el foc de la celebració en deliri i en revolta. Un tornado, una ventada: "si coués que ens espiga". Les paraules s alcen com el ball, com la follia de dir les coses quan el so creix i cria, com les espigues,música i cançó. Els versos se t enduen, t arrosseguen, et menen a port." Així comença el postfaci de Mercè Ibarz. BlancaLlum Vidal conversa i fa emergir les veus de poetes com Víctor Català, Mercè Rodoreda, Palau i Fabre, Ferrater, entre moltsaltres. Un poemari que també és un cant al canvi històric, a la transformació radical de les cose |