Amb Aloses invisibles, Jaume Huch ha volgut establir un diàleg amb els poetes de la Primera Guerra Mundial. Amb els seus poemes, «el poeta «retorna al vers la seva utilitat com a manera d'intentar aproximar-se a un saber que se'ns escapa, a més de procurar escatir el dramàtic rerefons d'allò que Ted Hughes va definir, en relació amb la Primera GuerraMundial, com a "guerra enorme i sense sentit"», com bé assenyala Jordi Solà Coll a l'epíleg. Certament, «en el conjunt d'Aloses invisibles hi predomina un to líric introspectiu, a la vegada que elegíac. L'acció del pensament s'emmarca en l'especulació poètica, tant cabdal és el valor que té emmirallar-se en l'obra dels poetes de la guerra que ha escollit l'autor |